MATEMÀTIQUES. CONSTRUCCIÓ DEL NÚMERO A P3. LA DESENA
Agrupament/sessió
Gran grup.
Material
Altres
Objectius
• Acostumar-se a fer col·leccions de 10 elements.
• Comparar dues col·leccions de 10 elements.
• Practicar la recitació numèrica fins el número 10.
Segmentar la presentació dels números en el parvulari, l’1-2-3 a P3, el 4-5-6 a P4 i el 7-8-9 a P5, per aturar-se en el 9, és una pràctica tan habitual a les nostres escoles que sembla que no fer-ho així és enfrontar els alumnes a esforços intel·lectuals superiors als quals estan capacitats.
Fa uns anys també passava això amb les lletres i es feia una introducció de les grafies i sons començant pels que es considerava més simples: inicialment les vocals, entre les quals l’ordre era primer la “I” i la “U”…, després de les vocals, algunes consonants lligades a vocals per fer monosíl·labs amb sentit o sense que permetien fins i tot construir frases forçades de l’estil: “Ai, ui, pupa al peu” o “La Pepa pela la poma”. Era un costum fer-ho així, i les editorials el reproduien en les seves fitxes adreçades a 3, 4 i 5 anys. Però aquesta progressió, que no tenia una correspondència real amb les capacitats dels alumnes i acabava resultant poc motivadora, es va veure desmuntada amb l’arribada del Constructivisme. Amb aquest enfocament s’aprofita la rica realitat de símbols escrits que envolta l’infant i es mostren totes les lletres de cop, sense jerarquies, fonamentant l’aprenentatge de la lectoescriptura en la descoberta del propi nom de l’alumne. Hi pot aparèixer qualsevol lletra, fins i tot les poc freqüents com la W o la Ç, o combinacions complicades com els dígrafs (TX, NY…) o les grafies que corresponen a més d’un fonema (G).
La perspectiva constructivista va ser un èxit i, actualment, ningú no qüestiona que els nens aprenen prou àgilment aspectes d’una certa complexitat referents a la lectoescriptura.
I doncs, per què seguir simplificant la presentació dels primers números als infants? Per què no aprofitar la riquesa numèrica de la realitat que ens envolta?
Ja hi ha algunes veus que ho reclamen, com és el cas del mètode ABN.
Com diu Jaime Martínez Montero, el creador d’aquest mètode, “Todo lo que ocurre alrededor del niño está lleno de matemáticas” […] “Contar, explorar numerosidades, sentir que los números no se acaban nunca, aprender nombres y métodos, etc, es más importante que pretender -tarea por otra parte imposible- que todo lo que haga el niño lo comprenda perfectamente.” (Desarrollo y mejora de la inteligencia matemática en Educación Infantil. Wolters Kluwer/Educación. Madrid, 2011).
Descripció de l’activitat
És clar que plantejar-ho així, sense més, tampoc no té gaire sentit. Així que vaig haver de pensar en alguna cosa que ens fes parlar del 10 i acostumar-nos a les col·leccions de 10 elements, fins que descobrim, algun dia, quantitats més grans i la utilitat de fer paquets o desenes.
He posat a la paret de la classe els referents dels números de l’1 al 9 (són material d’aula d’una editorial i no existeix la targeta pel número 10) i he afegit al final de la filera de números una caixa amb tapa: la caixa del 10. Tot ben accesible.
–La Caixa del 10 ens servirà per guardar… 10 coses!
Sigui com sigui, pels nens resulta molt motivadora una caixa amb tapa que es pot obrir i omplir de coses: obrir, tancar, espiar, ficar, treure, tot cau, no hi cap… un desastre meravellós cada cop que remenen la caixa.
És el nostre petit armari del 10 i l’excusa perfecta per dedicar-hi, ja des de les primeres setmanes, alguna sessió a treballar amb quantitats.
Primer trimestre.
El procediment durant el primer trimestre ha estat fer col·leccions de 10 elements. Posar-los en filera a la rotllana, comptar-los i guardar-los a la caixa.
Per renovar la col·lecció, treiem l’antiga, l’exposem a l’estora, la comprovem i en construïm una de nova fent correspondència d’elements, un a un, d’ambdues col·leccions.
Així és fàcil de veure quants ens en falten per tenir-ne 10.
Algunes vegades sóc jo que desplego la col·lecció de la caixa sobre l’estora. Aprofito per deixar oblidat algun element dins de la caixa (fins ara com a màxim he deixat 4 elements amagats). I aleshores quan comptem ens veiem obligats a deduir quants elements han quedat a la caixa.
 |
Segon trimestre.
El segon trimestre la Caixa del 10 ens està proporcionant l’ocasió de resoldre alguns problemes i avançar en l’abstracció de quantitats.
Periòdicament revisem la caixa, recordem què hi haviem ficat la darrera vegada i formem la nova col·lecció.
En aquest període procedim col·locant a la vista de tothom dues piles material i fem estimacions del piló candidat a entrar a la caixa:
–a on deuen haver deu elements, aquí o en aquesta altra pila?
Altres vegades, un cop estan formades les dues col·leccions i situades en correspondència un a un, faig el joc d’amagar elements d’una de les col·leccions i els nens han d’endevinar quants n’he tret.
 |
En altres ocasions, mentre anem a jugar al pati, demano a un parell d’alumnes que canvïin en secret el contingut de la caixa i ens facin l’endevinalla en la sessió en grup amb la caixa del 10. El treball d’elaborar la col·lecció, descriure’ns-la als altres sense que la veiem, comprovar entre tots que efectivament hi ha deu objectes… els engresca molt.
Tercer trimestre.
Per al tercer trimestre em proposo treballar amb quantitats majors de deu per tal que comencin a aparèixer les desenes o paquets i que sobrin unitats. Si es deixen, espero convèncer-los que poden entrar més de deu coses a la caixa si ho fan en paquets de deu. Però això serà sobre la marxa…
De moment l’experiència amb la Caixa del 10 és molt positiva i ens està donant molt de joc. Sembla que sí que es confirma que els nens de 3 anys poden enfrontar-se a quantitats superiors a tres unitats, no? 😉
Genial!
Moltes gràcies, Elena. Una abraçada! 🙂
Genial genial y simplemente genial.
Jajaja, Miren 😉 se lo debemos a Ana. Un abrazo y gracias!!!
Hola, Marta, con respecto a la entrada de estimulación visual de mi blog decirte que cuando mis peques tenían 3 años también lo vimos entre otros ejercicios que hicimos para mantener la atención, pero no tengo la referencia porque hace mucho tiempo que tengo el enlace, tendría que buscarlo.
Un beso.
Hola Blanca, me ha encantado la propuesta y si puedo la adaptaré a otros conceptos. Te pedía la autoría por si alguna vez tenía que citarlo. En fin, muchas gracias por compartirla 🙂
Me encanta Marta!!! Estoy totalmente de aceurdo con lo absurdo de presentar los números y las grafías como proponen las editoriales, de una forma tan acotada y artificial. Por cierto, me encanta la decoración de la pared donde tienes los números!
Un saludo.
Elisa.
http://www.aprendiendoeninfantil.com/
Hola Elisa! Sí, tendremos que empezar a cambiar cosas… 😉
Gracias por pasarte por aquí! Un abrazo.