LLENGUATGE VERBAL. EXERCITAR EL LLENGUATGE ORAL. DESCRIPCIONS. CONSTRUCCIÓ DE FRASES

Agrupament/sessió

Sessió de jocs de llengua.
Gran grup.

Material 

• Imatges seqüenciades. (Per exemple “Atelier séquences-photos 1” de Nathan, però hi ha altres materials similars)

Altres

Objectius
Avançar en el domini de l’expressió oral.
Ordenar una seqüència temporal i explicar-la oralment.
Extreure informacions principals de les fotografies observades.
Construir oralment frases que defineixin una història.
Adonar-se que es poden canviar paraules d’aquestes frases.
Descripció de l’activitat
El llenguatge oral és molt important al parvulari. Aconseguir un bon domini de l’expressió verbal, saber comunicar idees, ser capaç de dominar amb correcció unes estructures bàsiques del llenguatge, emprar el vocabulari adequat en cada ocasió són eines que els alumnes necessiten per poder fer-se entendre i per tenir una base sòlida on recolzar la lectoescriptura.
A cinc anys la majoria de nens comencen a tenir assolit aquest domini de l’expressió però trobem, encara, que alguns alumnes presenten dificultats de pronunciació i que d’altres, fins i tot, tenen un llenguatge pobre en estructures o dificultat en l’organització de les idees a expressar. 
En general garantim l’atenció envers aquests alumnes amb menys competència oral fent-los treballar en petit grup o reforçant-los individualment. Però val la pena seguir planificant activitats de llenguatge oral a les classes de P5 dirigides a tots els alumnes per consolidar capacitats comunicatives i enfortir aquesta base sobre la qual fonamentar l’escrit.
Què tal una mica de descripcions en una curta sessió de llenguatge oral amb tot el grup? No calen més de 20 minuts.
Recupero un vell material molt útil que fa anys que tenim a les escoles: les imatges de seqüències temporals. Són ideals per ordenar, treballar el discurs oral, descriure els elements, deduir a partir d’indicis observats…

Hi ha dos aspectes importants que es poden treballar:

  1. Buscar la idea principal d’una situació (que equivaldria a trobar el títol de la història) i, 
  2. Saber explicar un fet ocorregut, basant-nos en el que es veu a les imatges, utilitzant el vocabulari adequat i emprant un discurs ordenat. 
Ho trobo molt adient perquè a P5 comencem a demanar als alumnes que siguin capaços d’escriure lliurement alguna paraula o, millor encara, frases senzilles. I aquesta és una capacitat que també cal “entrenar”. Per tant, si exercitem en gran grup la conversa oral descrivint imatges, buscant títols o fent frases, després, podrem esperar que els nens siguin capaços d’escriure frases per explicar el seus dibuixos o escriure el titular d’una notícia, per exemple.
Mostrem les quatre images d’una història. Partim de qualsevol d’elles i la descrivim. Ordenem la seqüència i busquem un títol.  Es tracta de trobar una frase que defineixi la història a partir del que hi observem. Escrivim la frase a sota.

Després de la conversa general convidem un voluntari a explicar fil pel randa de què va tota aquella història. 

Són moments valuosíssims per oferir models lingüístics, corregir subtilment paraules que no es diuen bé, organitzar les idees de manera que siguin ordenades…
Podem donar-los pautes per començar la història “Una vegada hi havia…”, continuar-la “aleshores…” o “i després…”, i acabar-la “i al final…”.

I finalment jugar una estona amb el títol, canviar els subjectes i els objectes. En definitiva treballar la frase per tal que vagin interioritzant que l’escriptura és una combinació de les paraules.

-Què passaria si en comptes suc beguessin una altra cosa?, Què podrien beure?

-I si en comptes de nens fossin una altra cosa? Què podrien ser? Aneu a buscar algun animalet a la caixa de joguines…
-Un GOS!
-Aleshores seria: “Els GOS beuen suc”
-Nooooo. No està bé.
-Doncs…. i si fossin més gossos?
No plantejo aquesta activitat com d’escriptura, i menys a principi de curs, encara que la mestra la reculli per escrit davant dels nens. Penso sobretot en la conversa oral, i també en la relació entre el que es parla i s’escriu, que és del que van adonant-se els nens.
Si hem d’arribar a un punt en que els alumnes han d’escriure frases, haurem d'”entrenar-les”… primer parlant. I també mostrant-los com ho fem els adults.

2 Comentaris

  1. Blanca

    Muy buenos ejemplos para trabajar estructuras del lenguaje. En euskera trabajamos de forma parecida. Un besito.

    Respon
    • Marta Montero

      Si, a la segunda historia ya eran unos estupendos narradores. Gracias, Blanca. Un saludo!

      Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *